Resultaos de la busca
Saltar a navegación
Saltar a la gueta
- …''sistema bifásicu''' ye un sistema de producción y distribución d'enerxía llétrica basáu en [[Corriente alterna|dos tensiones llétriques alternes]] desfasaes [[Categoría:Xeneración d'enerxía llétrica]] …2 kB (254 pallabres) - 21:24 3 xin 2023
- …nd: #f9f9f9; font-size: 90%" | [[xeneración (física de partícules)|Segunda xeneración]] …er="0" align="right" style="background: #dfdfdf; font-size: 90%" | [[Carga llétrica]]: …5 kB (690 pallabres) - 09:10 14 xun 2023
- …und: #f9f9f9; font-size: 90%" | [[xeneración (física de partícules)|Primer xeneración]] …er="0" align="right" style="background: #dfdfdf; font-size: 90%" | [[Carga llétrica]]: …5 kB (674 pallabres) - 11:33 5 avi 2024
- …und: #f9f9f9; font-size: 90%" | [[xeneración (física de partícules)|Primer xeneración]] …er="0" align="right" style="background: #dfdfdf; font-size: 90%" | [[Carga llétrica]]: …6 kB (934 pallabres) - 04:30 24 xun 2023
- …[[leptón|leptones]]. El so [[espín|espin]] ye {{fracción|1|2}}. Tien carga llétrica negativa, como'l [[electrón]], anque la so masa ye 200 vegaes mayor que la El muon pertenez a la segunda xeneración de leptones, xunto al [[electrón]], que pertenez a la primera y al [[tau]], …4 kB (634 pallabres) - 08:13 22 xin 2024
- …nd: #f9f9f9; font-size: 90%" | [[xeneración (física de partícules)|Segunda xeneración]] …er="0" align="right" style="background: #dfdfdf; font-size: 90%" | [[Carga llétrica]]: …6 kB (893 pallabres) - 09:10 14 xun 2023
- …und: #f9f9f9; font-size: 90%" | [[xeneración (física de partícules)|Tercer xeneración]] …er="0" align="right" style="background: #dfdfdf; font-size: 90%" | [[Carga llétrica]]: …6 kB (884 pallabres) - 17:17 8 abr 2024
- | xeneración = [[xeneración (física de partícules)|Tercer xeneración]] Nun tien carga llétrica, y como namái interacciona al traviés de la [[interacción débil]] (la [[int …5 kB (781 pallabres) - 17:16 8 abr 2024
- 5. Fonte d'enerxía<br /> …'''corriente llétrico''' o '''intensidá llétrica''' ye'l fluxu de [[carga llétrica]] por unidá de tiempu que percuerre un material.<ref>{{Google books|zAHCeKH …18 kB (2899 pallabres) - 12:19 8 avi 2024
- | xeneración = | carga_eléctrica = 0 [[Carga llétrica#Carga llétrica elemental|y]]<ref name="pdg">[http://pdg.lbl.gov/2007/tables/gxxx.pdf W.-M. …8 kB (1363 pallabres) - 17:18 3 feb 2025
- …'''rede de distribución d'enerxía llétrico''' o '''sistema de distribución d'enerxía llétrico''' ye la parte del [[sistema de suministru llétricu]] que la so fu …ción llétrica|subestaciones]] de tresformamientu de la [[Rede de tresporte d'enerxía llétrico|rede de tresporte]] realízase en dos etapes. …13 kB (2143 pallabres) - 17:59 12 mar 2025
- …corriente continua (CC), que ye un sistema ineficiente pa la distribución d'enerxía a gran escala por cuenta de problemes na tresmisión de potencia, comerciali …solucionar munchos de los problemes acomuñaos a la producción y tresmisión llétrica, lo que provocó a la fin la derrota de Edison na batalla de les corrientes, …14 kB (2385 pallabres) - 16:49 8 abr 2024
- …ifásicu''' ye un sistema de producción, distribución y consumu d'[[enerxía llétrica]] formáu por trés [[corriente alterna|corrientes alternes]] monofásiques d' …pecialmente motores, a los que la llinia trifásica alimenta con [[potencia llétrica|potencia]] constante. …11 kB (1927 pallabres) - 08:49 19 mar 2024
- * [[Fotoconductividad]]: Ye l'aumentu de la [[conductividá llétrica]] de la materia o en diodos provocada pola lluz. Descubierta por [[Willough …fotovoltaico]]: Tresformamientu parcial de la enerxía llumínica n'enerxía llétrica. La primera [[Célula fotoeléctrica|célula solar]] foi fabricada por [[Charl …16 kB (2665 pallabres) - 10:19 17 avi 2024
- …a qu'estudia la [[Conversión de potencia|tresformamientu]] ente la enerxía llétrica y la enerxía química.<ref name="Raymond Chang">{{cita llibru|nome = Raymond …nozse como un ''"acumulador d'enerxía llétrica"'', tamién llamáu [[batería llétrica|batería]] o [[celda galvánica]]. …26 kB (4155 pallabres) - 13:05 25 set 2024
- …s'usen esti tipu d'aceleradores son la [[física nuclear|Espalación]] pa la xeneración de neutrones aplicables a los [[Reactor subcrítico|amplificadores de potenc …ules cargaes al ser aceleraes. La emisión d'esta radiación supón una perda d'enerxía, que ye mayor cuanto más grande ye l'aceleración impartida a la partícula. …24 kB (3817 pallabres) - 08:17 8 xin 2025
- …ndo estos electrones llibres son prindaos, la resultancia ye una corriente llétrica que puede ser utilizada como lletricidá. …conecten delles redes como [[circuitu paralelu]] p'aumentar la [[corriente llétrica]] que ye capaz d'apurrir el dispositivu. …39 kB (6141 pallabres) - 12:20 8 avi 2024
- ….html|títulu=Cuando les plaques fotovoltaiques son más barates que la rede llétrica|fecha=15 d'avientu de 2011|fechaaccesu=13 de marzu de 2016|editorial=''[[El …les. Dicha diferencia condiciona la [[Conductividá llétrica|conductividá]] llétrica de los mesmos.]] …44 kB (7047 pallabres) - 18:14 17 avi 2024
- | xeneración = …i nome por ser el postreru de los trés n'afayase, o seique por tener carga llétrica cero (''zero'', n'inglés). N'español tamién se suelen conocer como «bosones …16 kB (2810 pallabres) - 13:21 23 xin 2025
- …ciertos materiales pa conducir [[corriente llétrica]] ensin [[resistencia llétrica|resistencia]] nin perda d'[[enerxía]] en determinaes condiciones. Foi afayá …esfrecer por debaxo de la so ''[[temperatura crítico]]''. Una [[corriente llétrica]] que flúi nuna espiral de cable superconductor puede persistir indefinidam …23 kB (3584 pallabres) - 20:02 17 avi 2024