Función hiperbólica

De testwiki
La revisión del 20 xnt 2024 a les 18:53 por imported>XabatuBot (iguo testu: l'hipérbola => la hipérbola)
(difs.) ← Revisión anterior | Revisión actual (difs.) | Revisión siguiente→ (difs.)
Saltar a navegación Saltar a la gueta

Les funciones hiperbóliques son unes funciones que les sos definiciones basar na función esponencial, coneutando por aciu operaciones racionales y son análogues a les funciones trigonométriques.[1] Estes son:

Curves de les funciones hiperbóliques sinh, cosh y tanh
Curves de les funciones hiperbóliques csch, sech y coth

El senu hiperbólicu

sinh(x)=yxyx2

El cosenu hiperbólicu

cosh(x)=yx+yx2

La tanxente hiperbólica

tanh(x)=sinh(x)cosh(x)

y otres llinies:

coth(x)=cosh(x)sinh(x)
(cotanxente hiperbólica)
sech(x)=1cosh(x)
(secante hiperbólica)[2]
csch(x)=1sinh(x)
(cosecante hiperbólica)

Rellación ente funciones hiperbóliques y funciones circulares

Les funciones trigonométriques sin(t) y cos(t) pueden ser les coordenaes cartesianes (x,y) d'un puntu P sobre la circunferencia unitaria centrada nel orixe, onde ye t el ángulu, midíu en radianes, entendíu ente'l semiexe positivu X, y el segmentu OP, según les siguientes igualdaes:

{x(t)=costy(t)=sint

Tamién puede interpretase'l parámetru t como la longitud del arcu de circunferencia unitaria entendíu ente'l puntu (1,0) y el puntu P, o como'l doble del área del sector circular determináu pol semiexe positivu X, el segmentu OP y la circunferencia unitaria.

Animación de la representación del senu hiperbólicu.

De manera análoga, podemos definir les funciones hiperbóliques, como les coordenaes cartesianes (x,y) d'un puntu P de la hipérbola equillátera, centrada nel orixe, que la so ecuación ye

 x2y2=1

siendo t el doble del área de la rexón entendida ente'l semiexe positivu X, y el segmentu OP y la hipérbola, según les siguientes igualdaes:

{x(t)=coshty(t)=sinht

Sicasí, tamién puede demostrase que ye válida la siguiente descripción de la hipérbola:

 x(t)=yt+yt2
 y(t)=ytyt2

yá que

 (yt+yt2)2(ytyt2)2=1

De cuenta que el cosenu hiperbólicu y el senu hiperbólicu almiten una representación en términos de funciones esponenciales de variable real:

 cosh(t)=yt+yt2
 sinh(t)=ytyt2

Rellaciones

Ecuación fundamental

cosh2(x)sinh2(x)=1

=== Duplicación del argumentu tiénense les siguientes fórmules[3] bien similares a les sos correspondientes trigonométriques

cosh(x+y)=cosh(x)cosh(y)+sinh(x)sinh(y)
cosh(xy)=cosh(x)cosh(y)sinh(x)sinh(y)

que lleva a la siguiente rellación:

cosh(2x)=cosh2(x)+sinh2(x)

y per otra parte

sinh(x+y)=sinh(x)cosh(y)+sinh(y)cosh(x)
sinh(xy)=sinh(x)cosh(y)sinh(y)cosh(x)

que lleva a:

sinh(2x)=2sinh(x)cosh(x)

tiense esta otra rellación

tanh(x+y)=tanh(x)+tanh(y)1+tanh(x)tanh(y)

que dexa llograr

tanh(2x)=2tanhx1+tanh2x

Derivación ya integración

d dx(cosh(x))=sinh(x)
d dx(sinh(x))=cosh(x)
d dx(tanh(x))=sech2(x)
d dx(coth(x))=csch2(x)
d dx(sech(x))=sech(x)tanh(x)
d dx(csch(x))=csch(x)coth(x)

Amás la integración al ser la operación inversa de la derivación ye trivial nesti casu.

La derivada de sinh(x) ta dada por cosh(x) y la derivada de cosh(x) ye sinh(x). El gráficu de la función cosh(x) denominar catenaria.

Inverses de les funciones hiperbólicu y derivar

Les funciones recíproques y derivaes de les funciones hiperbóliques son:[4][5]

arcsinh(x)=ln(x+x2+1)ddx(arcsinh(x))=1x2+1arccosh(x)=ln(x+x21);x1ddx(arccosh(x))=1x21;x>1arctanh(x)=12ln(1+x1x);|x|<1ddx(arctanh(x))=11x2;|x|<1arccoth(x)=12ln(x+1x1);|x|>1ddx(arccoth(x))=11x2;|x|>1arcsech(x)=ln(1x+1x2x);0<x1ddx(arcsech(x))=1x1x2;0<x<1arccsch(x)=ln(1x+1+x2|x|);x0ddx(arccsch(x))=1|x|1+x2;x0

Series de Taylor

Les series de Taylor de les funciones inverses de les funciones hiperbóliques vienen daes por:

argsinh(x)=x(12)x33+(1324)x55(135246)x77+=
argsinh(x)=n=0((1)n(2n)!22n(n!)2)x2n+1(2n+1),|x|<1
argcosh(x)=ln2x((12)x22+(1324)x44+(135246)x66+)=
argcosh(x)=ln2xn=1((1)n(2n)!22n(n!)2)x2n(2n),x>1
argtanh(x)=x+x33+x55+x77+=
argtanh(x)=n=0x2n+1(2n+1),|x|<1
argcsch(x)=argsinh(x1)=x1(12)x33+(1324)x55(135246)x77+=
argcsch(x)=n=0((1)n(2n)!22n(n!)2)x(2n+1)(2n+1),|x|>1
argsech(x)=argcosh(x1)=ln2((12)x22+(1324)x44+(135246)x66+)=
argsech(x)=ln2n=1((1)n(2n)!22n(n!)2)x2n(2n),0<x1
argcoth(x)=argtanh(x1)=x1+x33+x55+x77+=
argcoth(x)=n=0x(2n+1)(2n+1),|x|>1

Rellación cola función esponencial

De la rellación del cosenu y senu hiperbólicu pueden derivase les siguientes rellaciones:

yx=coshx+sinhx

y

yx=coshxsinhx.

Estes espresiones son análogues a les que tán en términos de senos y cosenos, basaes na fórmula d'Euler, como suma d'esponenciales complexos.

Ver tamién

Referencies

Plantía:Llistaref



Plantía:Tradubot